En els darrers
mesos m’estic cansant de sentir dirigents polítics i empresarials que escampen
als quatre vents que la crisi ja s’ha acabat i que l’economia del nostre país torna
a anar vent en popa. La tempesta ja ha passat. Aquests missatges optimistes
deuen sortir de la interpretació de certes dades macroeconòmiques, però no de
prendre el pols al carrer, on hi ha els qui fa temps que estan a l’atur o han
vist empitjorar de forma alarmant les seves condicions de treball, combinat amb
la pujada de preu molts serveis bàsics i la retallada de l’Estat del Benestar.
O els emprenedors que troben encara tancada l’aixeta del crèdit de les entitats
bancàries, que han rebut milions d’euros de les arques públiques.
I és que aquest
continua sent el gran problema de nostra societat: ens mana una casta de
polítics i empresaris, de polítics que salten al món empresarial o que fan el
camí invers, allunyats de la vida real, dels problemes del carrer. Els serveis
d’estudis de les grans corporacions i les institucions oficials detecten o han
volgut detectar aquestes bones dades econòmiques i ara toca vendre
triomfalisme. El pitjor ja ha passat. Què pot sentir qui no té feina i nul·les
perspectives de trobar-ne? O qui no pot pagar la hipoteca i està a punt de
perdre el seu habitatge? O el qui no pot fer front ni a la despesa dels llibres
ni el menjador escolar dels seus fills?
És una obscenitat
afirmar que la crisi s’ha acabat. Igual que va ser gairebé delictiu negar la crisi
i admetre-la tard. O la venta de fum oficial amb aquells brots verds del 2010
que es van acabar marcint i deixant pas a un hivern gèlid. L’atur continua
marcant registres tristament rècords i si no arriba a xifres més elevades és
perquè desenes de milers de persones s’han retirat d’un mercat laboral que no
els dóna cap esperança per tornar-hi o que han decidit marxar a l’estranger a
provar sort.
Torna la cançó
dels brots verds a l’agenda informativa a través dels altaveus oficials i
l’amplificació dels mitjans de comunicació. Però la realitat de la majoria de
la societat és que la crisi continua incrustada en el dia a dia i dels brots
verds només se’n beneficien els grans empresaris i els qui tenen més diners.
Haurem d’esperar a què aquests brots verds floreixin perquè es noti de veritat
una recuperació econòmica i les paraules de ministres, consellers, banquers i
empresaris no ens semblin una presa de pèl. I sembla que encara queda molt per
aquesta florida. Durant aquest període demanem una mica d’empatia als que ens
manen i vegin més enllà de dades macroeconòmiques que no tenen la seva
traducció en el dia a dia de la ciutadania i frenin certs discursos que
s’acosten a l’obscenitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada